Tres presoners

La intrepida i aventurera Aurora Bertrana, que de jove havia marxat a Suissa i despres a Tahiti, amb la guerra i l'exili va viure un daltabaix personal i moral. El 1945 va participar com a voluntaria en la reconstruccio d'un poblet frances al peu dels Vosges, Etobon. Nomes hi quedaven dones i nens, tots els homes havien mort, la gran majoria com a maquis afusellats pels nazis. Es aquesta experiencia que va inspirar a Bertrana, entre altres textos, Tres presoners, tres nazis forcats a fer la feina dels homes absents. Ahir soldats de l'exercit agressor, cada un d'ells haura d'incorporar-se en una familia pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruit. I cada un s'enfrontara a formes de convivencia intenses, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiracio, o per la simple solidaritat entre supervivents d'una guerra. Amb aquesta novel la intensa i breu, Bertrana dona una visio inedita dels fets: la de les dones davant la guerra i la reconstruccio. El postfaci de Marta Pasqual n'explica la historia i l'analitza com a peca imprescindible de la literatura de la Segona Guerra Mundial.