Traduir com transhumar

La fascinacio per les paraules, que venien d'un mon que ella no coneixia pero que li anaven dirigides i marcaven unes vetllades familiars embolcallades amb un halo de nostalgia, va desvetllar en Mireille Gansel la necessitat de saber que hi havia exactament darrere de cada paraula precisa. En un mon marcat per l'obligada diaspora familiar i la barreja d'idiomes producte d'una persecucio ignominiosa, la poeta busca la seva llengua interior fent de la traduccio una manera de viure, un cami de coneixement, de descobriment i de vida. Hi ha llibres que t'enamoren, que t'hi voldries quedar a viure. Comences a llegir i les paraules et ressonen a dins com fent-se espai per formar part de la teva vida, per convertir-se en experiencia propia. Bevent a les fonts que l'autora va construint, recorrent els camins que transita, se't desperta el desig de dir el que ella diu amb les teves paraules. Que es traduir sino portar a casa l'aliment que trobes pel cami per construir un nou text on habitar? Traduir com transhumar. Transhumar per traduir. (De l'epileg de Dolors Udina)