Testimonis sense veu

Han passat mes tres quarts de segle des que el mon es va horroritzar amb les imatges que les tropes aliades van mostrar d'Auschwitz i dels camps nazis. Uns anys despres desapareixien els camps de Kolima i tot l'univers concentracionari sovietic. Les victimes d'ambdos sistemes totalitaris es compten per milions. I malgrat els milers de testimonis, hi ha qui encara nega l'horror dels Lager i del Gulag. La lectura no es mai un acte passiu; es transformador. I amb el testimoni dels qui van patir i morir als camps nazis i sovietics, el seu horror passa a formar part de la nostra historia. D'aqui neix aquesta reflexio sobre la necessitat de rebre el llegat de les victimes. Si per a moltes d'elles l'escriptura va ser una lluita contra l'oblit, a nosaltres ens permetra coneixer una mica millor l'anima humana. Del terror a l'esperanca: aquest es el cami que ens proposa l'autor en un relat tan commovedor com necessari.