Quanta, quanta guerra...

Quanta, quanta guerra... es l'ultim llibre que va escriure Merce Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasio de coneixer: la felicitat. Si creiem el que n'explica ella, va comencar-lo despres de perdre el seu company d'amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa propia, als setanta anys. Es llavors que Rodoreda s'encarna en un adolescent de qui diu: 'Al meu Adria l'impulsa a anar-se'n de casa la seva aspiracio de llibertat. D'aquesta llibertat tan cantada la sola paraula m'emociona que nomes mena a un canvi de preso.' I tambe: 'Havia de crear un personatge i llancar-lo a correr mon. Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel mon i el mon no els sorpren gaire. Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veies el deixes sorpres. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perque pogues fer el que volgues i anar on tingues ganes d'anar. Procurar-li aventures amb gent estranya.'