Passejades per Berlin

El llibre d'una ciutat escrit per un nadiu estara sempre emparentat amb les memories; no en va l'autor va passar la infancia en aquell lloc, tal com Franz Hessel la seva a Berlin. I si ara es posa en cami i passeja per la ciutat, no coneix l'impressionisme exaltat amb que el descriptor aborda sovint el seu objecte. Hessel no descriu, explica. Encara mes, torna a explicar el que ha sentit. Passejades per Berlin es un eco del que la ciutat va explicar a l'infant d'altres temps. Un llibre epic de cap a cap, una manera de memoritzar tot vagarejant, un llibre per al qual el record no va ser la font, sino la musa, que als carrers es posa al capdavant. Als seus ulls cada carrer fa baixada, i davalla, si no cap a les mares, si cap a un passat que encara pot ser mes fascinant per tal com no es tan sols el propi de l'autor, el privat. En l'asfalt per on camina els seus passos desperten una ressonancia sorprenent. (Walter Benjamin)