Mes enlla de l'espectacle mediatic

Un dels signes dels nostres temps postmoderns es l'esportivitzacio mundial. El fet esportiu en tota la seva complexitat i ambiguitat es presenta com un tret caracteristic de la civilitzacio actual. Tal vegada, l'esport es una de les millors metafores de la vida humana, una forma de manifestar quelcom molt propi de la nostra condicio. Prendre consciencia de tot aixo obliga a preguntar-nos per les diverses maneres de relacionar-nos amb l'esport. I, sobretot, a escatir-ne el potencial humanistic. Fruit d'haver convertit l'esport en un problema teoric i vital i, doncs, en un assumpte susceptible de ser valorat moralment, Mes enlla de l'espectacle mediatic constitueix una reflexio critica, pero constructiva, de la realitat esportiva en general i catalana en particular. Amb aquest estudi, Guillem Turro i Conrad Vilanou ens conviden a una lectura completa que va des de la descripcio fenomenologica fins a la vindicacio de la capacitat etica i formativa de l'esport, un fenomen de caracter transversal i poliedric que ens pot acompanyar en aquest cami d'aprenentatge que es la vida humana. Un primer bloc va des de l'analisi de l'evolucio historicosocial de l'esport catala a l'elaboracio d'una radiografia de la situacio socioesportiva actual en tres grans subsistemes: l'escolar, el recreatiu i el federat, es a dir, el d'elit i l'espectacular. El segon bloc considerant l'esport tambe com una manera de canalitzar disfuncions i patologies propies del nostre entrellat social (com ara la violencia o contravalors com el narcisisme, l'alienacio o la discriminacio sexista i homofoba), es detecten i es caracteritzen aquelles actituds i conductes.