Litica

Tot passa -i no passa- en un poble que podria ser qualsevol poble, en un temps que podria ser qualsevol temps. La narradora d'aquesta historia s'emmiralla en la seva germana gran, a qui contempla com si fos un paisatge. Creix a la seva ombra, pero tambe dins la seva llum, perque l'altra te un secret i un munt de paraules que nomes li pertanyen a ella. Aixo engendra tensio entre les dues, una violencia silenciosa que va envaint tota la casa i s'infiltra en les relacions d'una familia feta de dones. La germana gran te una parella, en Gael, amb qui tot es comenca a pansir. Alhora descobreix el Noi de Mares, una escultura amagada al mig del bosc que li desperta la possibilitat d'una altra mena d'amor. Perque la roca te el privilegi de la constancia, cap consciencia no la taca, cap pensament no la destorba i, en definitiva, no esta condemnada a la precarietat d'un cos de carn i ossos. Lucia Pietrelli construeix una novel la elegiaca de manera personalissima, amb una obsessio clinica pel detall i una gran habilitat per a projectar idees torrencials. El lector tardara molt temps a oblidar les imatges i les reflexions filades al llarg d'aquesta novel la.