L'horror de Requiem

En Requiem, un tecnic d'autopsies sense gaire aspiracions a la vida, troba un anell misterios dins el cos d'una noia que ha aparegut surant al port de Barcelona. Morta, s'enten. A partir d'aquest fet, s'obsessionara a descobrir tant la causa de la mort (de la noia, no de la mort en general, una empresa massa complexa per a una novel*la com la que tens entre mans) com l'origen de l'anell. Hem dit ja que era misterios, oi? Quin problema hi ha? Principalment, que en Requiem es un investigador pessim i comptara amb l'ajuda de la Dalsy i en Kurosawa, dos companys que tambe deixa'ls correr. Tots tres s'endinsaran en una conspiracio sinistra que els ve gran. Explicar mes ja seria fer espoilers. A cavall entre el mn monstrus de Howard Phillips Lovecraft i la comicitat absurda dels Monty Python, L'horror de Rquiem no fa cap estudi psicolgic en profunditat d'uns personatges marginals en una societat alienant, ni retrata amb delicadesa la solitud del seu protagonista. En t prou de mantenir-lo amb vida durant una histria farcida de clixs, ritme trepidant, notes a peu de pgina, espectres amb rgim de visites estricte, llinatges malets que habiten tossudament casalots encantats, faroners assetjats per amfibis en una illa, gent mal vestida, alta costura, assassinats al museu de cera, un espectacle musical de baix pressupost, paper de lavabo, orxata, cinquanta formes d'anomenar la benzina, mitologia improvisada i un final a mida. En resum, una novella d'humor csmic.