La ciutat i la casa

La darrera novel*la de Natalia Ginzburg: les histories creuades d'una colla d'amics entre Roma i America. Un esplendid retaule de la vida privada, de l'epoca en que Ginzburg era diputada. 'Vinc a America com qui ha decidit llancar-se a l'aigua i espera sortir-ne o mort, o nou, o diferent.' Giuseppe, als cinquanta anys, es ven la casa i deixa Roma per anar-se'n a viure amb el seu germa Ferruccio als Estats Units. Que hi busca, tan lluny, tan tard? No ho sap. La historia pren forma a traves de les cartes intercanviades amb la colla d'amics i amb la poca familia que ha deixat a Italia. Una carta rere l'altra, pares i fills, amics i amants es posen davant de si mateixos i de la seva necessitat de despullar-se. Amb un estil sec i liric, La ciutat i la casa transmet tot allo que no es diu mai. Les cartes son fragments de vida dispersos entre Roma, l'Umbria i America. Ginzburg els reconstrueix i evoca magistralment el cataclisme que es produeix en les vides privades al tombant del segle XX: la desintegracio de la familia, la crisi dels rols tradicionals, l'absencia de la figura paterna, la inseguretat que representen els fills o el buit que se'ns imposa quan tot allo que semblava important desapareix per damunt de tot, el sentit de pertinenca, que troba el seu simbol mes evident en la casa: perque 'les cases es poden vendre o deixar a altres persones, pero sempre es conserven dins d'un mateix'.