Jacques Derrida: Democracia i sobirania

El pensament politic de Jacques Derrida (1930-2004) s'articula a partir de la nocio d'aporia. La seva critica a la sobirania, a l'estat nacio, a la violencia fundadora de tota llei, a la comunitat excloent, al logo(falo)centrisme, a la representacio... no deriva en un anarquisme ingenu sino mes aviat en una exigencia etico-politica. Es tracta de, malgrat viure en els estats que tenim, malgrat no haver superat la democracia representativa, romandre oberts a l'heterogeneitat, a tot allo que l'estat i la seva construccio juridica exclouen. Si alguna cosa defineix la democracia, per Derrida, es el fet de ser l'unic sistema obert, l'unic capac de permetre el dret a l'alteritat. Es aquesta exigencia de justicia la que desborda tot dret i tota estructura estatal. La relacio entre democracia i sobirania esdeve doncs aporetica, no te sortida ni resolucio, pero per a tot estat constituit, per a tot sistema politic que preten tancar-se en si mateix i legitimar-se a partir d'un principi fundador, la democracia sera allo tan dificil de realitzar com d'exorcitzar. La resta no es sino totalitarisme. Amb proleg del filosof Joan-Carles Melich.