Fugir era el mes bell que teniem

Mencio especial Premi Llibreter 2019. La filla regularment fa les maletes i se'n va, cap a un pais nou on potser arribara a sentir-se a casa. Pero no: un instint l'empeny a refusar la vida sedentaria. Sembla que fugi. De que? Aquesta pregunta es converteix en el seu fil d'Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat aquest temps en que el pare era un nen, i un soldat, i travessava fronteres abans d'atracar en una ciutat que no seria mai seva. La ciutat on ella ha nascut. Fugir era el mes bell que teniem es un homenatge a aquest pare i un viatge de Barcelona a Toronto, buscant rastres de vides nomades. Marta-Marin-Domine els segueix amb la sensitivitat d'un cacador i toca amb els dits una veritat desconcertant: que els records dels altres aixo que anomenem memoria son el pais on residim.