Cartes d'amor de la monja portuguesa

Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha abandonat. Aquesta senzilla frase conte un drama huma, l'angoixa de l'amor no correspost, una polemica literaria i un dels textos mes bells sobre la passio femenina. En una gradacio angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfa lluny de la mirada de l'amant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignacio a la docilitat, fins a arribar a l'unica resposta, terrible i que buida de sentit la seva passio: el seu amant mai la va estimar. I aixi, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes s'emmarquen en la tradicio literaria europea que, des d'Ovidi o Virgili, amb Penelope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per Eloisa, donen veu literaria a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influencia en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke. 'Les paraules de la monja son el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba desti.'Rainer Maria Rilke'Una descripcio magistral de la bogeria amorosa femenina.'Philippe Sollers'Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa anima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals.'Stendhal