Joan Carles Guix - cantautor

Perqu? no es perdi all? que per a mi i per a molts d'altres fou important en el seu moment. Acostumats com erem a escriure sense dir expl?citament el que vol?em dir, cada t?tol, cada vers i cada estrofa tenien un significat moltes vegades dual: l'interior o ocult i l'exterior o manifest. Calia doncs escarbar una mica, de vegades, en les paraules per poder copsar sentiments velats i r?bies mal pa?des. Empr?vem un catal? esc?s, farcit d'errades i castellanismes. L'escolaritzaci?, en llengua espanyola. La televisi?, en llengua espanyola. Els diaris, en llengua espanyola. El cinema, en llengua espanyola. I tots els llibres, en... (s?, naturalment). La teva, a casa i amb els amics, i compte amb aixecar massa la veu en un espai p?blic. Un munt de br?tols governaven el pa?s. Tot era vertical. La viol?ncia constrenyia el poble a emmudir. La pena de mort circulava com moneda falsa i feia part del protocol autoritari dels botxins. Pensar incorrectament era prohibit. La vida era diferent. La mort, sortosament, no.